DRETA

Parc eòlic: funcionament del parc eòlic


Els aerogeneradors empren l’energia produïda pel moviment del vent. L’energia obtinguda està directament relacionada amb la velocitat i densitat del vent, així com amb la superfície d'oposició de les pales enfront del vent.

 
Els aerogeneradors comencen a funcionar amb vent de 3 m/s (11,6 km/h) assoleixen el màxim rendiment amb vent d'11 m/s (36,6 km/h) i s’aturen a partir de vent de 25 m/s (90 km/h).


Cada molí disposa d’un microprocessador que controla i regula les variables de posada en marxa, funcionament i aturada i transmet tota aquesta informació al centre de control de la instal·lació.

Els aerogeneradors s’orienten mecànicament en la direcció del vent. El vent mou les pales, que produeixen un moviment rotacional, que es transmet i multiplica mitjançant el multiplicador fins al generador.

El generador, igual que la dinamo d’una bicicleta, que transforma l’energia del moviment de la roda en llum, transforma l’energia cinètica del vent en energia elèctrica.

El corrent és estabilitzat i adequat per un transformador als requeriments de la xarxa generada, i és incorporat a la xarxa de GESA.

L’energia produïda per cada molí, abans d’incorporar-se a la xarxa general, passa pel Centre de Maniobra i Mesura, que protegirà de les deficiències elèctriques que entren o surten del parc. Aquest centre posseeix proteccions elèctriques de freqüència, pujada o baixades de tensió i proteccions davant un tall a la xarxa general. A més, en el CMM existeix un comptador d’ones de radi que controla la informació i a través d'un mòdem envia dades a MADE i a GESA. El parc podria arribar a detenir-se totalment per teletir.

L’energia produïda pels aerogeneradors es distribueix a la xarxa general cap a l’Albufera i es Grau, i quan hi ha excedent d’energia (a l’hivern) es desvia cap a la subestació de GESA de sa Dragonera, al POIMA.

Cada aerogenerador té una potència de 800 kW. Cada família, avui en dia, consumeix com a mitjana potències d'1-2 kW; així, en teoria, cada molí pot arribar a proveir 400-800 famílies, que multiplicat pels quatre molins que hi ha al parc suposaria quasi 3.200 famílies (3% del consum de l’illa), o el que seria el mateix, podria mantenir el cost energètic de l’enllumenat públic de tot Menorca.

S'ha estimat que el funcionament del parc redueixi l’emissió de 6.000 t de CO2 l'any.
 

 
 
 
Consorci de residus urbans i energia de Menorca
Plaça de la Biosfera, 5 - 07703 Maó - Tel.: 971 35 41 72 - Fax: 971 36 86 71 - rsu@cime.es · Avís legal